PARAULES DESPERTES

PARAULES DESPERTES

Et cercaré en el silenci

emperesit d’un vell capvespre
que reconeix l’inconcret
tarannà de les recances
i s’emmotlla a la concordança.
Premedito impertinències
premeditades i, de sobte,
em permets abastar l’últim
pensament desdibuixat.
Et guardo en les paraules
despertes d’aquest instant
que em revela la valentia
de les circumstàncies,
incapaces d’aguantar nits intenses.

ABRAÇA'M!

Reposa una munió de llibertats furtives

damunt dels núvols fugissers.
Veig el silenci de les coses
que voltegen els desconhorts sense coratge.
Remiro l’entrellat incert
dels pensaments persuasius
i visc l’encant amagat vers les circumstàncies
dissimulades, divergents...
Abraço l’abraçada breu
que vas dedir-me,quan era intuïtiva;
jugava amb el teu braç. ABRAÇA’M!

COM SÓN LES LLUNES?

Com són les llunes que ens separen?

Distants? Properes? Absents?
Trenaré els fils del destí
amb un cordill lligat a les paraules
adormides damunt d’una seda teixida
de versos esparsos, arítmics...
Tot s’allibera quan els mots voleien
per la ment i ensems delaten el cor.

Com són les llunes que ens observen?

Clares? Lluents? Amigues?
Et deixaré la mà del bell somni
perquè et despertis i t’adonis
d’aquelles: les llunes que ens uneixen.

DEIXO EL MEU SILENCI...

Deixo el meu silenci lluny del pensament

de color rosa malva,
on s’hi barreja un batec esgarriat
del teu cor inquiet.

Tot és impuls quan l’instint acull
la nua pensa intuïtiva
i conquereix l’incert rostre imaginari,
al fons dels breus sospirs.

Deixo el teu bes a dins d’un sobre blanc
per què, en obrir-lo, sols
m’estimis amb la mateixa passió
del petó enamorat
que necessito AVUI.

ET PERDO I ET TROBO...

Recorro la senzillesa d’una circumstància

que m’atura l’intent d’un gest dissimulat.
Em miren els silencis que segueixo
i tot m’observa al voltant.
Recordo les traces de l’abisme perdut,
em fa plorar l’olor del passat absent
i el somriure dibuixat en els teus llavis.
M’agradaria tant fornir-te de mots,
de present, de pols, d’amor; DE TOT...
Quan ressegueixes les intenses estones
allunyades del recorregut oblidadís,
et perdo i et trobo dins del propi sentiment.

BOMBOLLES DE TEXTOS

Faria bombolles de textos

i els deixaria volar per l’aire
amb la certesa que respiréssin
l’essència de les paraules.
Deixaries engrunes de coses
inconcretes damunt dels escrits
i, en despertar les tendreses
les sensacions momentànies
durien, només, mots nostres.

AQUEST INSTANT

Aquest instant admet la gosadia

d’un pensament esmunyedís.
M’hi veig reflectida a dins del llac
emmirallat de dubtes descoberts...
Pressento la fressa que ha restat
indefensa a prop del desconhort.
Mai oblidaré l’enllaç nafrat
que s’ha mogut a les palpentes
a dins dels sentiments desolats,
enyoradissos de llur record.