4 POEMES DE NADAL

BON NADAL

He encès la llar de foc
per escalfar la il·lusió
dels regals d’aquest Nadal.

 

Guarniré un gran avet
amb llumets de molts colors (...)
per ficar-hi, al voltant,

sentiments embolicats

d'alegria, pau i amor.

 

 

 

 

 

 

CELEBREM EL NADAL

 

Imagino un Nadal al cor del Pla d’Urgell.

Entre Bellvís i els Arcs hi he deixat harmonia

soplujada, només, de tot l’encís més bell

que encercla aquests indrets i els bressa dia a dia.

 

Un arbre bastiré damunt les benaurances

per posar-hi la pau dels dos pobles, units

amb vivències lleials i glorioses lloances

amarades d’amor, de proeses, d’oblits...

 

El pessebre, muntat als peus d’aquesta plana,

dins sos frondosos camps, amb la bora en son jaç.

Puc abastar l’estel, quan la nit agermana

 

les sensates raons que refermen l’enllaç.

Celebrem el Nadal en la gerda contrada.

Compartim il·lusions i calius d’abraçada.

 

 

 

ÉS NADAL...

 

Avui, que la joia és més amable...

Ara, que el meu cor batega més...

Agafo les rialles del silenci,

amb les dues mans,

i somric a la màgia dels carrers.

És Nadal a prop del cor

de qui s’aferra a la vida, a cada instant,

més enllà dels desdesitjos i l’enyor.

 

Sento que l’hivern ha congelat els petons

i el caliu dels pobles es mor de fred.

M’abraço ben fort a la incertesa, sense por,

i reparteixo Pau a tot el món.

Perquè el Nadal cobreix de goig

a qui acull el dia a dia amb il•il·lusió

i les mans plenes d’esperança i d’amor.

 

 

 

NADAL

La Lluna lluu dalt del cel
sa mantellina de plata.
Les estrelles han pintat
un bell somriure a l’hivern
de colors, vestits de màgia,
perquè Nadal ja és aquí
i, amb il·lusió, ens abraça.

 

DOS POEMES PER A LA MARE

 

 

 

LA MIRADA DE MARE

 La mirada de mare

és un mirall de silencis,

on s’hi reflecteix la sensibilitat

d’un amplíssim voler,

atapeït d’una sensatesa

il·limitada.

 
La mirada de mare

transmet seguretat i protecció,

fora de limitacions inoportunes.

Els gestos de les pupil·les

detecten els senyals amorosos

d’aquesta dolça percepció maternal

i alhora perfilen les petjades del fill

en l’incert camí de la vida,

La mirada de mare

revela un sentiment inigualable,

capaç d’amorosir el Cel i la Terra;

incapaç de rendir-se

davant de cap obstacle,

ja que, SOVINT,  penetra una claror

que traspassa l’absència.
 

 

 

 

MARE…

(l’últim viatge)

 

Mare, ja fa vint-i-dos anys

que ha fugit el tren de la teva vida.

Com un llampec inesperat,

aquell dia vas baixar precipitadament

 a una estació desconeguda,

en la qual s’intuïa

l’últim trajecte, també desconegut.

Jo, encara sóc a dalt d’aquell tren,

mentre veig passar instants esmaperduts,

en un tres i no res,  i m’adormo,

                                                            cansada d’enyorar-te.

Ara, ja entre somnis,  

revisc aquell darrer viatge.

Aleshores era l’hivern.

Un hivern que encara t’enyora.

EXPOSICIÓ "ESQUITXOS DE LLUM I AIGUA"

 

EXPOSICIÓ DE FOTOPOESIA “ESQUITXOS DE LLUM I AIGUA" Una visió poètica del Canal d’Urgell

L’Exposició de fotopoesia “Esquitxos de llum i aigua” que hi ha exposada a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU), s’inaugurà el passat 22 de març amb la participació del president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i alcalde de Bellvís-Els Arcs, el municipi on visc,  Francesc Fabregat, juntament amb la directora de l’ECCU, Maribel Pedrol.

La mostra consta de quaranta-set fotopoesies distingides en tres parts. La primera, “Una visió poètica del Canal d’Urgell”,  és un recorregut fotogràfic i poètic en uns paratges per on passa el Canal d’Urgell. Setze fotopoesies que  conviden a percebre la poesia, tatuada en unes escenes, la majoria hivernals, a fi de captar els valors visuals i espirituals d’aquests preciosos indrets.

La segona, “Passejos al voltant dels Arcs”, representa la poesia desperta del paisatge del Pla d’Urgell: la placidesa dels extensos mantells vers embolcallant els conreus, les meravelloses postes de sol enceses com un foc que s’apaga a l’horitzó, l’enèrgica força del vent despentinant els sembrats... Una diversitat de contrastos manifestos en la natura que observo cada dia, apleguen la bellesa al voltant dels Arcs, el poble on visc des de 1993.

La poètica que he utilitzat en totes dues mostres és el drís, un model estròfic que vaig descobrir jo mateixa l’agost de 2009, el qual  consta de dues estrofes de dos versos o dístics i una estrofa de vers únic; (2-2-1), drís en sístole, juntament amb dues variacions més; (1-2-1), drís en diàstole i (2-1-2), drís en sístole interna. Admet, a més, qualsevol tipus de mètrica i rima, fins i tot els versos amètrics o lliures.

Podeu trobar més informació a “L’espai poètic del drís” http://germa-drissos.jimdo.com/

La tercera, “Esquitxos de llum” descriu la meva primera impressió visual dels petits detalls de la natura i en determina l’estació meteorològica a la qual pertanyen. La poètica que he usat en aquest treball és el Haikú, una composició anisosil·làbica d’origen japonès, però força conreada en la poesia catalana actual, que es limita a tres versos blancs i femenins, amb un total de disset síl·labes. La versió més habitual i també la que he usat en aquesta ocasió és: 4(+1) 6(+1) 4(+1).

 

 

 

UNA VISIÓ POÈTICA DEL CANAL D'URGELL

 

 

 

 

 

 



 

 

 PASSEJOS AL VOLTANT DELS ARCS

 

 

ESQUITXOS DE LLUM