Imatges extretes d'Internet
Fugida
De cara al vent,
la nit se us ha
arrapat
a les extremitats.
Malgrat tots els
paranys,
seguiu el vostre
instint
de supervivència.
La ingent desolació
us fa més indefensos.
La mort, de moment,
no pretén
liquidar-vos.
Lluny de les
vostres arrels,
els planys s’han
equipat
de parracs en desús.
Vosaltres els lluïu
amb indumentària
amorfa
i la mirada al buit,
mentre afronteu la
fugida,
i l’única claror
és l’escassa
esperança
que, amb prou
feines,
traça el recorregut.
Incògnites
Infinites vegades
has fitat
el pas que s’obre
al teu davant.
Qui sap, quantes
vivències has deixat enrere!
Avui te n’endús les
més significatives;
aquelles que t’encoratgen,
en certa manera,
a continuar
l’incert camí.
Qui sap, quanta
tenebra t’ha empès a malviure!
La pròpia fortalesa
t’ha fet guanyar la partida.
Ara només et cal
anar endavant
al ritme que et
marca cada passa.
Saps prou bé que no et deturarà
cap antiga seqüela, ja que la guerra
només és el tèrbol
record
de la desventura a
ran de pell.
A l’altra banda de
la frontera,
et sents forà en
una terra
recelosa de la
incerta vivència,
on ningú t’ha
convidat a seure vora el foc.
Tot i així, de
moment, et veus amb cor
de volar amb les
ales ferides.
Nits d’insomni
Des que vas sortir
d’Afganistan,
no has pogut agafar
el son.
Passes les nit en
vetlla
i, de tant en tant,
el teu plor
romp la quietud
nocturna.
Has arribat sol,
fins aquí,
talment com una
onada gegant
fugida d’una mar
rabiosa.
Aquesta nit, en
canvi,
t’has entestat a
somriure
a la dissort. Has
resat,
per primer cop, en
terra estranya
per apropar-te a
les teves creences.
El teu pesar, ara
mateix,
és un jeroglífic
que fa tombs damunt
el coixí d’herba
i, només, de tant
en tant,
intenta recobrar
l’alè per començar
de zero.
Tanmateix, t’empasses
la trista realitat
amb regust de
melangia.
Queda’t...
Pervius amb el pes
de l’angoixa
que, encara avui,
et ressona
constantment a
l’oïda
i et crea un
continu malestar interior.
Deixa els malsons
enrere
i queda’t amb la
petita escletxa
que t’ha permès renéixer.
Queda’t amb el fil
de llum minúscul
de la desolació
acumulada.
Pensa en el gest
d’anar-te’n
i tornar algun dia
per voluntat pròpia.
Més enllà del
suplici, de ben segur,
encara et
sorprendrà més d’una complaença.
Incertesa
Tot i la inexperiència,
la misèria i
desolació
et persegueixen i
et desafien
amb una feréstega
crueltat.
El recorregut és
ple d’un desconcert
que se t’arrapa de
dalt a baix
i et xucla la sang glaçada,
com un vampir famolenc.
Esmaperdut,
segueixes
l’amplíssim horitzó
estrany.
Ara per ara, la necessitat
et fa creuar de cap
a cap
aquesta desconeguda
intempèrie.
Més enllà del
propòsit,
a la millor, algun
gest altruista
et farà més suportable
l’extrema situació
de desconsol.
