un himne a la
natura del Pla d’Urgell,
on els verds
s’emmirallen amb el vaivé
de l’aigua enjogassada:
fresca carícia
d’estones
fugisseres i veus absents.
Sobre el Pont de la Lletra, la plenitud
és com un poemari
fet de silenci
i tons
majestuosos entre les ombres.
Tan sols cal la
mirada ben amatent
per llegir a
cada passa versos sublims.
Vora el Pont de la Lletra, esquitxos banyen
els peus clavats
a terra dels plataners,
que esguarden
cautelosos el bell indret
com fidels
camarades al seu costat:
magnífics
testimonis del canal viu.
