Fotografia: Ajuntament de Bellvís
Record d’un tacte
Obríem les mans
i enllaçàvem tactes,
com si nuéssim
brots
d’estima
immusteïble.
Era tendríssima,
la connexió dels
sentits!
Després d’infinites
carícies,
el destí m’abrigà
amb la lleugeresa
de les mans buides.
D’aquestes mans
que ja no senten
entre els dits
aquella grata sensació
d’atansament
inigualable.
Si ens visquéssim
Els anys són un
allau d’enyorança despresa.
L’amor ara es manté
de pretèrits absents,
incapaços d’unir
l’estimació caduca
de multitud
d’instants que no viurem mai més.
Si ens tinguéssim
avui, mare, ajuntaríem
tots els petits
plaers que no vam apreciar.
La rutina, sovint,
fa viure el dia a dia
sense prear com cal
els valors que tenim.
Si poguéssim de nou
caminar, sense pressa,
agafades de mans, i
assaborint l’instant,
lloaríem la sort de
fer-nos companyia
i la satisfacció
ens faria costat.
La vida és massa
breu per ajornar l’estima!
L’amor de mare és
un prodigiós regal.
Montse Germà
Dia de la Mare, 6 de maig del 2018
