Dia Internacional de la Gent Gran

 

 

 

Dimarts 1 d'octubre, en motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, i dintre de les diverses activitats  que va organitzar l'Ajuntament de Mollerussa des del Casal Municipal per a la Gent Gran, durant tot el dia, va oferir el recital poètic "Ritmes de Tardor"; un recull de vuit poesies, que vaig escriure especialment per commemorar aquest dia  i que són una comparació entre la calma tardoral i la maduresa o tardor de la vida; etapa en què se sol mirar el dia a dia des de la saviesa acumulada amb el pas del temps, el qual ha llaurat a la pell els traços de les experiències vitals. Per això vaig compondre uns versos amb l’optimisme i la nostàlgia que representa haver viscut instants feliços i recordar-los amb la satisfacció de ser-ne protagonistes.

Cal dir que l'esdeveniment va comptar amb la presència de la regidora d'Acció Social i Comunitària, Ciutadania i Infància, Anna Carné, i la coordinadora de la mateixa àrea, Maribel Pérez, a més de les treballadores del Casal. Com autora, agraeixo l'haver-me convidat a l'acte, inclòs dintre les activitats de la festa, a la qual desitjo llarga continuïtat. Em cal subratllar, també, que per a mi va ser d'allò més gratificant contemplar l'emoció a flor de pell de les persones grans de Mollerussa al compas dels aplaudiments a l'uníson, a més d'un gran plaer d'haver pogut  donar caliu amb les meves poesies als sentiments momentanis d'aquella entranyable estona.

 

1a part: "El ritme dels instants": Aquells instants plàcids que omplen de pau interior.

 

Amb música de fons

Es desfan les penses damunt la coixinera
gris perla, que fa una bona olor
de vivències perfumades.
És en aquest clar silenci desvetllat,
interromput pel tic-tac del rellotge,
quan es percep la claror de l'invisible
i s'escolta, amb música de fons,
una misteriosa veu al fons de l'ànima.

Tarda de pluja

Gotetes d'aigua enjogassades
rellisquen incessants vidres avall:
dolcíssimes melodies de tardor,
al compàs d'un íntim degoteig
de tangible malenconia.
la tarda convida a rejovenir instants,
ja que cada gota amara el temps
que acompaña el desig de viure.
I és en aquest espai vital on
s'entendreix la distància.

La nuesa del brancatge

Es desprenen les fulles mústigues
de branques fèrtils; decadència
inevitable del canvi estacional.
Tanmateix, el paisatge exhibeix
una sublim elegància, encatifada
de vistosos ocres: vivències ajaçades
sobre la blanesa del sòl tardorenc.
La pell també es marceix,
amb el temps, però és un privilegi
fer anys i contemplar, sense pressa,
la nuesa del brancatge.

Simfonies per als gran records

apareixen les primeres boires,
on s'hi amaguen records significatius
que fan feliç, quan s'hi pensa,
i acompanyen la memòria com
un himne festiu als instants viscuts.
Endins, l'absència interpreta
fantàstiques simfonies enyorades:
gratificacions d'èpoques generoses
que sostenen el pes dels dies.

 

2a part: "La cadència dels passos": els moviments, els sons i les accions de cada circumstància viscuda.

Edat daurada

Cada pas s'allunya de les desil·lusions
viscudes. És per això que en una
certa edad es descobreixen
amples horitzons en les escenes
quotidianes. No hi ha cap tristesa
prou forta que venci la complaença
de sentir, a ran de pell,
l'escalfor d'una lluminosa aurora
que eixampli la claror del paratge,
on s'hi estenen les petjades,
al voltant de l'herba xopa de rosada,
a primera hora del matí.

Heroisme

Fruit d'un treball persistent
i de constants desencerts,
heu après de molt i poc;
talment com fan els herois.
Un pou profund de saber
us assaona la ment
i fa veure més enllà
de la fugida del temps.
Sou un recull d'il·lusions
que equilibren els pesars.
I amb el pes equilibrat,
el camí us obre pas.

Les hores

La maduresa és aquella excelsa
etapa en què es conserva el passat
com una valuosa relíquia que embolcalla
les Hores: poderoses deesses, vigilants
dels canvis lumínics, el clima i la vida.
Elles apareixen cada nit de tardor
i caminen de puntetes, en silenci,
sense despertar la màgia dels plàcids somnis,
quan el caliu de la vànova denota
una temperatura confortable.

La plenitud

Sort n'hi ha de despertar-se cada dia
amb el bon gust de tenir el necessari
per viure i saber acollir la gratitud
de la vida, més enllà d'absurdes
vanaglòries i constants desenganys.

Sort n'hi ha d'haver après de la vida
les lliçons necessàries per sobreviure
als daltabaixos inesperats,
que fan ballar el ball que volen
fins a emmudir la música.

Sort n'hi ha de viure la plenitud
amb el got mig ple, la ment
ben clara i el cor obert  a l'estima.