LA MIRADA
DE MARE
és un mirall de silencis,
on s’hi reflecteix la sensibilitat
d’un amplíssim voler,
atapeït d’una sensatesa
il·limitada.
transmet seguretat i protecció,
fora de limitacions inoportunes.
Els gestos de les pupil·les
detecten els senyals amorosos
d’aquesta dolça percepció maternal
i alhora perfilen les petjades del fill
en l’incert camí de la vida,
La mirada de mare
revela un sentiment inigualable,
capaç d’amorosir el Cel i la Terra;
incapaç de rendir-se
davant de cap obstacle,
ja que, SOVINT, penetra una claror
que traspassa l’absència.
MARE…
(l’últim
viatge)
que ha fugit el tren de la teva vida.
Com un llampec inesperat,
aquell dia vas baixar precipitadament
a una
estació desconeguda,
en la qual s’intuïa
l’últim trajecte, també desconegut.
Jo, encara sóc a dalt d’aquell tren,
mentre veig passar instants esmaperduts,
en un tres i no res, i m’adormo,
cansada
d’enyorar-te.
Ara, ja entre somnis,
revisc aquell darrer viatge.
Aleshores era l’hivern.
Un hivern que encara t’enyora.
