Després
Després d’aquest
deixar de ser
s’allibera l’angoixa
del darrer badall
i la pau es fa eterna.
Quan es viu,
es fa estrany
intuir la darrera
alenada.
Quan es mor,
el passat n’esdevé
l’únic testimoni.
Tanmateix,
després de transmutar,
la vida continua.
Estimació dissolta
T’evoco cada dia,
perquè recordar-te
és com reviure
cada vivència
fonedissa.
Quan t’imagino,
reapareixes
com un miracle
que em renova els sentits.
Els records,
malgrat reforçar l’enyor,
m’han servit per redimir
la nostra estimació
dissolta.
T’evoco i, amb
l’esforç
d’imaginar-te i
veure’t,
se m’escorre un
llagrimeig
de nostàlgia despresa
i se’m representa
de nou
aquell darrer
instant
en què em van dir: És
morta!
