EXPOSICIÓ DE FOTOPOESIA
“ESQUITXOS DE LLUM I AIGUA" Una visió poètica del Canal d’Urgell
L’Exposició de fotopoesia
“Esquitxos de llum i aigua” que hi ha exposada a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU), s’inaugurà el passat 22
de març amb la participació del president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell
i alcalde de Bellvís-Els Arcs, el municipi on visc, Francesc Fabregat, juntament amb la directora de
l’ECCU, Maribel Pedrol.
La mostra consta de
quaranta-set fotopoesies distingides en tres parts. La primera, “Una visió
poètica del Canal d’Urgell”, és un
recorregut fotogràfic i poètic en uns paratges per on passa el Canal d’Urgell.
Setze fotopoesies que conviden a
percebre la poesia, tatuada en unes escenes, la majoria hivernals, a fi de
captar els valors visuals i espirituals d’aquests preciosos indrets.
La segona, “Passejos al
voltant dels Arcs”, representa la poesia desperta del paisatge del Pla d’Urgell: la
placidesa dels extensos mantells vers embolcallant els conreus, les
meravelloses postes de sol enceses com un foc que s’apaga a l’horitzó,
l’enèrgica força del vent despentinant els sembrats... Una diversitat de
contrastos manifestos en la natura que observo cada dia, apleguen la bellesa al
voltant dels Arcs, el poble on visc des de 1993.
La poètica que he utilitzat en
totes dues mostres és el drís, un model estròfic que vaig descobrir jo mateixa
l’agost de 2009, el qual consta de dues estrofes de dos versos o
dístics i una estrofa de vers únic; (2-2-1), drís en sístole, juntament amb dues variacions més; (1-2-1), drís
en diàstole i (2-1-2), drís en sístole interna. Admet, a més,
qualsevol tipus de mètrica i rima, fins i tot els
versos amètrics o lliures.
Podeu trobar més informació a “L’espai
poètic del drís” http://germa-drissos.jimdo.com/
La tercera, “Esquitxos de llum” descriu la meva primera impressió visual dels petits detalls de la natura i en determina l’estació meteorològica a la qual pertanyen. La poètica que he usat en aquest treball és el Haikú, una composició anisosil·làbica d’origen japonès, però força conreada en la poesia catalana actual, que es limita a tres versos blancs i femenins, amb un total de disset síl·labes. La versió més habitual i també la que he usat en aquesta ocasió és: 4(+1) 6(+1) 4(+1).
UNA VISIÓ POÈTICA DEL CANAL D'URGELL
PASSEJOS AL VOLTANT DELS ARCS
ESQUITXOS DE LLUM
