I
A dins la boca
A dins la boca
esdevé exquisidesa
meravellosa.
II
la queixalada
la queixalada
perfora ben de pressa
la nectarina.
III
Sobre la branca
els gustos alimenten
moixons golafres.
IV
Si la tastéssiu,
la carn us deixaria
un gust dolcíssim.
V
Plaer instantani,
quan entre dents barreja
dolçor i deliri.
VI
Ben madureta,
de ben segur que mires
d’ensucrar els llavis.
VII
Grans de garnatxa
s’empaiten per la gola.
Quina delícia!
VIII
Quan et travessen,
les dents deixen que
cruixis
a dins la boca.
IX
Si me n’afarto,
el ventre em recomana
parar una estona.
X
No em cansaria
de fer bones mossades
al tou del préssec.
Arrodonida
i de panxa molsuda
em diu: Mossega’m!
XII
L’albercoc m’entra.
El paladar i la llengua
s’enllepoleixen.
XIII
De pit de reina
o bé de coll de dama
m’empatxaria.
XIV
Si en menjo una,
se’m desperta l’estómac.
En vull una altra!
XV
De vitamines,
la fruita te’n regala.
Menja’n tothora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada